Al BOE del 21 de febrer de 2023 es publica la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.
És publicada al BOE del 21/02/2023 la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, amb entrada en vigor als 20 dies de la seva publicació, és a dir, el proper 13 de març.
La finalitat de la norma és la de protegir les persones que en un context laboral o professional detectin infraccions penals o administratives greus o molt greus i les comuniquin mitjançant els mecanismes que hi estan regulats.
Pel que fa al seu àmbit d’aplicació, a més de protegir els que informin sobre les infraccions del Dret de la Unió previstes a la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, aquesta llei també abasta les infraccions penals i administratives greus i molt greus del nostre ordenament jurídic.
A TENIR EN COMPTE. S’exclouen de l’àmbit d’aplicació material els supòsits que es regeixen per la seva normativa específica, és a dir, aquella que regula els mecanismes per informar sobre infraccions i protegir els informants previstes per lleis sectorials o pels instruments de la Unió Europea enumerats a la part II de lannex de la Directiva (UE) 2019/1937.
Per la seva banda, el àmbit subjectiu de la llei rau en les persones que estan protegides davant de possibles represàlies. S’estén la protecció a totes aquelles persones que tenen vincles professionals o laborals amb entitats tant del sector públic com del sector privat, aquelles que ja han finalitzat la relació professional, voluntaris, treballadors en pràctiques o en període de formació, persones que participen en processos de selecció. També s’estén l’empara de la llei a les persones que presten assistència als informants, a les persones del seu entorn que puguin patir represàlies, així com a les persones jurídiques propietat de l’informant, entre d’altres.
El títol II de la llei conté el règim jurídic del Sistema intern d’informació que abasta tant el canal, entès com a bústia o via per a recepció de la informació, com el Responsable del Sistema i el procediment. El sistema intern d’informació s’hauria d’utilitzar de manera preferent per canalitzar la informació, ja que una actuació diligent i eficaç al si de la pròpia organització podria paralitzar les conseqüències perjudicials de les actuacions investigades. Això no obstant, declarada aquesta preferència, l’informant pot triar la via a seguir, interna o externa, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que consideri.
A través d’aquesta norma es permet la comunicació anònima. Quan es traslladi una comunicació en el marc del sistema intern d’informació, que entri dins l’àmbit d’aplicació de la llei, s’aplica la regla específica que conté aquesta llei quant a la possibilitat de presentació i tramitació de comunicacions anònimes. No obstant això, es matisa que «aquest pilar essencial de la norma europea s’exceptua quan, bé una norma nacional preveu revelar-ho, o bé se sol·licita en el marc d’un procés judicial, cosa que passa moltes vegades, argumentant el jutjador la necessitat de conèixer la identitat de qui va denunciar , per garantir el dret de defensa del denunciat».
El títol III de la llei regula el canal extern d’informació davant el qual podran informar les persones físiques a què fa referència l’article 3 de la llei, ja sigui directament, ja amb posterioritat a la formulació prèvia d’informació davant del canal intern.
Després de detallar el procediment de recepció de les comunicacions, que es poden dur a terme de forma anònima o amb reserva de la identitat de l’informant, i de la forma, escrita o verbal, l’articulat de la norma aborda el tràmit d’admissió, en què després d’una anàlisi preliminar, es decideix sobre la seva admissió a tràmit, inadmissió motivada si concorre alguna de les causes taxades que es preveuen a aquest efecte, comunicació immediata al Ministeri Fiscal si la conducta pogués ser constitutiva de delicte o remissió a una altra Autoritat o Organisme que pogués resultar competent per a la tramitació de la comunicació.
Admesa a tràmit la comunicació, comença la fase instructora, que culmina mitjançant l’emissió d’un informe per l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant. Emès linforme, lAutoritat Independent de Protecció de lInformant podrà acordar larxiu de lexpedient; l’inici del procediment sancionador, sens perjudici de posar els fets en coneixement del Ministeri Fiscal si, malgrat no apreciar inicialment indicis que els fets poguessin revestir el caràcter de delicte, així resultés del curs de la instrucció, o de la Fiscalia Europea quan resultin afectats els interessos financers de la Unió Europea, si escau; o la remissió de la informació a una altra autoritat o organisme competent, si escau. En línia amb la Directiva 2019/1937, s’ha considerat adequat que el termini per a la realització de les investigacions i per donar resposta a l’informant no es dilati més del que és estrictament necessari, raó per la qual el termini per finalitzar aquesta fase d’instrucció no pot ser superior a tres mesos.
Finalment, cal destacar que la resolució que adopti l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, AAI no podrà ser objecte de cap recurs, ni administratiu ni jurisdiccional, sens perjudici de la possible impugnació de la resolució que posi fi al procediment sancionador que es pogués incoar arran de les investigacions realitzades.
A TENIR EN COMPTE. L’informant pel fet de comunicar l’existència d’una infracció penal o administrativa no té la condició d’interessat sinó de col·laborador amb l’Administració.
El títol IV conté disposicions comunes a les comunicacions internes i externes, en línia amb el capítol V de la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre de 2019. Es regula l’obligació de proporcionar informació adequada de manera clara i fàcilment accessible sobre els canals de comunicació interna i externa, com a mitjà i garantia per a un millor coneixement dels canals que estableix aquesta llei.
El títol V s’ocupa de la revelació pública. Els informants que utilitzen les vies internes i externes compten amb un règim específic de protecció davant de les represàlies. La protecció a qui realitza una revelació pública, amb condicions, s’assenta, entre altres causes, en les garanties i protecció que ofereix l’opinió pública en conjunt emparant qui mostra una actitud cívica a l’hora d’advertir davant de possibles infraccions penals o administratives greus o vulneracions de l’ordenament jurídic que fan malbé l’interès general, així com en la protecció de les fonts que mantenen els periodistes.
El títol VI regula el règim del tractament de dades personals que derivin de laplicació daquesta llei.
El títol VII constitueix l’eix de la llei, les mesures de protecció per emparar aquelles persones que mantenen una actitud cívica i de respecte democràtic en alertar sobre infraccions greus que fan malbé l’interès general.
El títol VIII regula la Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, AAI, com a ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia dotat d’autonomia i independència orgànica i funcional respecte de l’Executiu i del sector públic, així com de tota entitat l’activitat de la qual pugui ser sotmesa a la supervisió.
El text articulat es tanca amb un títol IX que estableix el règim sancionador, necessari per combatre amb eficàcia aquelles actuacions que impliquin represàlies contra els informants, així com els incompliments a l’establiment de les regles dels canals de comunicació.
Quines normes es veuen modificades des del 13/02/2023?
- Llei 1/1996, de 10 de gener, de assistència jurídica gratuïta: s’hi afegeix una nova lletra k) a l’art. 2.
- Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa per incloure la nova Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, AAI: es modifica la lletra m) i s’afegeix una nova lletra n) a l’art. 10.1 i es modifica l’apartat 5 de la DA 4a.
- Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència: s’introdueix una nova DA 12a.
- Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme: es modifica l’art. 65.5.
- Llei 10/2014, de 26 de juny, de ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit: s’hi afegeix un nou apartat 3 a l’art. 122.
- Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, del 26 de febrer del 2014: es modifica la lletra b) de l’apartat 1 de l’art. 71.
- Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de dades personals i garantia de drets digitals, als efectes del tractament de dades per a la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives, els títols competencials en què s’empara la llei, la incorporació de la Directiva (EU) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre del 2019, a l’ordenament jurídic intern: es modifica l’art. 24.
