Avui dia és comú que els clients paguin amb targeta de crèdit, incloent-hi les propines, sobretot en bars i restaurants. Aquestes propines han abonar-se als treballadors que han estat a càrrec d’aquests clients, o han de repartir-se entre tots els treballadors?

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid [TSJ Madrid 31-05-2023] ha declarat que, tret que existeixi un acord amb els representants dels treballadors que digui el contrari, les propines que abonen els clients mitjançant targeta de crèdit han de repartir-se a parts iguals entre tots els empleats que presten serveis en el mateix departament (hagin o no prestat serveis directes per al client que ha deixat la propina). Per tant, no poden pagar-se exclusivament a algun cambrer ni tampoc als cambrers en general, perquè això resultaria discriminatori per als exclosos (per exemple, personal de cuina).

Conclusió: mentre no existeixi acord, s’ha de procedir al pagament de les propines per parts iguals entre tots els treballadors.

Al BOE del 21 de febrer de 2023 es publica la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció.

És publicada al BOE del 21/02/2023 la Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, amb entrada en vigor als 20 dies de la seva publicació, és a dir, el proper 13 de març.

La finalitat de la norma és la de protegir les persones que en un context laboral o professional detectin infraccions penals o administratives greus o molt greus i les comuniquin mitjançant els mecanismes que hi estan regulats.

Pel que fa al seu àmbit d’aplicació, a més de protegir els que informin sobre les infraccions del Dret de la Unió previstes a la Directiva del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2019, aquesta llei també abasta les infraccions penals i administratives greus i molt greus del nostre ordenament jurídic.

A TENIR EN COMPTE. S’exclouen de l’àmbit d’aplicació material els supòsits que es regeixen per la seva normativa específica, és a dir, aquella que regula els mecanismes per informar sobre infraccions i protegir els informants previstes per lleis sectorials o pels instruments de la Unió Europea enumerats a la part II de lannex de la Directiva (UE) 2019/1937.

Per la seva banda, el àmbit subjectiu de la llei rau en les persones que estan protegides davant de possibles represàlies. S’estén la protecció a totes aquelles persones que tenen vincles professionals o laborals amb entitats tant del sector públic com del sector privat, aquelles que ja han finalitzat la relació professional, voluntaris, treballadors en pràctiques o en període de formació, persones que participen en processos de selecció. També s’estén l’empara de la llei a les persones que presten assistència als informants, a les persones del seu entorn que puguin patir represàlies, així com a les persones jurídiques propietat de l’informant, entre d’altres.

El títol II de la llei conté el règim jurídic del Sistema intern d’informació que abasta tant el canal, entès com a bústia o via per a recepció de la informació, com el Responsable del Sistema i el procediment. El sistema intern d’informació s’hauria d’utilitzar de manera preferent per canalitzar la informació, ja que una actuació diligent i eficaç al si de la pròpia organització podria paralitzar les conseqüències perjudicials de les actuacions investigades. Això no obstant, declarada aquesta preferència, l’informant pot triar la via a seguir, interna o externa, segons les circumstàncies i els riscos de represàlies que consideri.

A través d’aquesta norma es permet la comunicació anònima. Quan es traslladi una comunicació en el marc del sistema intern d’informació, que entri dins l’àmbit d’aplicació de la llei, s’aplica la regla específica que conté aquesta llei quant a la possibilitat de presentació i tramitació de comunicacions anònimes. No obstant això, es matisa que «aquest pilar essencial de la norma europea s’exceptua quan, bé una norma nacional preveu revelar-ho, o bé se sol·licita en el marc d’un procés judicial, cosa que passa moltes vegades, argumentant el jutjador la necessitat de conèixer la identitat de qui va denunciar , per garantir el dret de defensa del denunciat».

El títol III de la llei regula el canal extern d’informació davant el qual podran informar les persones físiques a què fa referència l’article 3 de la llei, ja sigui directament, ja amb posterioritat a la formulació prèvia d’informació davant del canal intern.

Després de detallar el procediment de recepció de les comunicacions, que es poden dur a terme de forma anònima o amb reserva de la identitat de l’informant, i de la forma, escrita o verbal, l’articulat de la norma aborda el tràmit d’admissió, en què després d’una anàlisi preliminar, es decideix sobre la seva admissió a tràmit, inadmissió motivada si concorre alguna de les causes taxades que es preveuen a aquest efecte, comunicació immediata al Ministeri Fiscal si la conducta pogués ser constitutiva de delicte o remissió a una altra Autoritat o Organisme que pogués resultar competent per a la tramitació de la comunicació.

Admesa a tràmit la comunicació, comença la fase instructora, que culmina mitjançant l’emissió d’un informe per l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant. Emès linforme, lAutoritat Independent de Protecció de lInformant podrà acordar larxiu de lexpedient; l’inici del procediment sancionador, sens perjudici de posar els fets en coneixement del Ministeri Fiscal si, malgrat no apreciar inicialment indicis que els fets poguessin revestir el caràcter de delicte, així resultés del curs de la instrucció, o de la Fiscalia Europea quan resultin afectats els interessos financers de la Unió Europea, si escau; o la remissió de la informació a una altra autoritat o organisme competent, si escau. En línia amb la Directiva 2019/1937, s’ha considerat adequat que el termini per a la realització de les investigacions i per donar resposta a l’informant no es dilati més del que és estrictament necessari, raó per la qual el termini per finalitzar aquesta fase d’instrucció no pot ser superior a tres mesos.

Finalment, cal destacar que la resolució que adopti l’Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, AAI no podrà ser objecte de cap recurs, ni administratiu ni jurisdiccional, sens perjudici de la possible impugnació de la resolució que posi fi al procediment sancionador que es pogués incoar arran de les investigacions realitzades.

A TENIR EN COMPTE. L’informant pel fet de comunicar l’existència d’una infracció penal o administrativa no té la condició d’interessat sinó de col·laborador amb l’Administració.

El títol IV conté disposicions comunes a les comunicacions internes i externes, en línia amb el capítol V de la Directiva 2019/1937 del Parlament Europeu i del Consell, del 23 d’octubre de 2019. Es regula l’obligació de proporcionar informació adequada de manera clara i fàcilment accessible sobre els canals de comunicació interna i externa, com a mitjà i garantia per a un millor coneixement dels canals que estableix aquesta llei.

El títol V s’ocupa de la revelació pública. Els informants que utilitzen les vies internes i externes compten amb un règim específic de protecció davant de les represàlies. La protecció a qui realitza una revelació pública, amb condicions, s’assenta, entre altres causes, en les garanties i protecció que ofereix l’opinió pública en conjunt emparant qui mostra una actitud cívica a l’hora d’advertir davant de possibles infraccions penals o administratives greus o vulneracions de l’ordenament jurídic que fan malbé l’interès general, així com en la protecció de les fonts que mantenen els periodistes.

El títol VI regula el règim del tractament de dades personals que derivin de laplicació daquesta llei.

El títol VII constitueix l’eix de la llei, les mesures de protecció per emparar aquelles persones que mantenen una actitud cívica i de respecte democràtic en alertar sobre infraccions greus que fan malbé l’interès general.

El títol VIII regula la Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, AAI, com a ens de dret públic amb personalitat jurídica pròpia dotat d’autonomia i independència orgànica i funcional respecte de l’Executiu i del sector públic, així com de tota entitat l’activitat de la qual pugui ser sotmesa a la supervisió.

El text articulat es tanca amb un títol IX que estableix el règim sancionador, necessari per combatre amb eficàcia aquelles actuacions que impliquin represàlies contra els informants, així com els incompliments a l’establiment de les regles dels canals de comunicació.

Quines normes es veuen modificades des del 13/02/2023?

• Llei 1/1996, de 10 de gener, de assistència jurídica gratuïta: s’hi afegeix una nova lletra k) a l’art. 2.
• Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la Jurisdicció contenciosa administrativa per incloure la nova Autoritat Independent de Protecció de l’Informant, AAI: es modifica la lletra m) i s’afegeix una nova lletra n) a l’art. 10.1 i es modifica l’apartat 5 de la DA 4a.
• Llei 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència: s’introdueix una nova DA 12a.
• Llei 10/2010, de 28 d’abril, de prevenció del blanqueig de capitals i del finançament del terrorisme: es modifica l’art. 65.5.
• Llei 10/2014, de 26 de juny, de ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit: s’hi afegeix un nou apartat 3 a l’art. 122.
• Llei 9/2017, de 8 de novembre, de Contractes del Sector Públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les Directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, del 26 de febrer del 2014: es modifica la lletra b) de l’apartat 1 de l’art. 71.
• Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de dades personals i garantia de drets digitals, als efectes del tractament de dades per a la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives, els títols competencials en què s’empara la llei, la incorporació de la Directiva (EU) 2019/1937, del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre del 2019, a l’ordenament jurídic intern: es modifica l’art. 24.

El BOE d’1 de març de 2023 publica la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació. Nous col·lectius prioritaris per al foment d’ocupació, el SEPE es transforma en l’Agència Espanyola d’Ocupació, més control per part de la Inspecció de Treball per als acomiadaments col·lectius i inembargabilitat del Salari Mínim Interprofessional entre altres novetats.

Dins la Reforma 5 «Modernització de polítiques actives d’ocupació» del Component 23 «Noves polítiques públiques per a un mercat de treball dinàmic, resilient i inclusiu», del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, la nova norma té per objecte promoure i desenvolupar la planificació, coordinació i execució de la política d’ocupació i garantir l’exercici dels serveis garantits i l’oferta d’una cartera de serveis adequada a les persones o entitats demandants dels serveis públics d’ocupació, a fi de millorar l’ocupabilitat i impulsar la cohesió social i territorial.

La Llei 3/2023, del 28 de febrer, d’ocupació, impulsa múltiples canvis associats als principis rectors, a l’execució de les mesures que es proposen i per fer efectives les noves eines per a la recerca de feina que s’implanten. En aquesta primera anàlisi abordem les principals claus i conceptes que, a partir de la seva entrada en vigor, hem de conèixer:

1. La Llei 3/2023 entra en vigor l’endemà de la publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat, és a dir, el 02/03/2023.

2. Es fixen les bases per a la transformació del Servei Públic d’Ocupació Estatal a l’Agència Espanyola d’Ocupació (DA 1.ª). S’integraran necessàriament al Sistema: a) L’Agència Espanyola d’Ocupació. b) Els serveis públics docupació de les comunitats autònomes. c) Les agències privades de col·locació. d) Les entitats col·laboradores dels serveis públics docupació.

2. També se n’estableix una cartera comuna de serveis del Sistema Nacional d’Ocupació (art. 61). Els serveis inclosos a la cartera comuna del Sistema Nacional d’Ocupació s’han d’agrupar en: a) Serveis d’orientació per a l’ocupació personalitzada, integral i inclusiva. b) Serveis dintermediació, col·locació i assessorament a empreses. c) Serveis de formació a la feina. d) Serveis d’assessorament per a l’autoocupació, l’emprenedoria viable i la dinamització del desenvolupament econòmic local.

3. Configuració de les polítiques actives docupació i el seu desenvolupament (arts. 31 i 32). Es defineixen com aquells serveis i programes d’orientació, intermediació, ocupació, formació en el treball i assessorament per a l’autoocupació i l’emprenedoria dirigides a impulsar la creació d’ocupació, millorar l’ocupabilitat de les persones demandants dels serveis d’ocupació i elevar-ne els serveis. possibilitats d’accés a una ocupació, per compte d’altri o per compte propi, digne i reduir les bretxes de gènere».

4. Sistema de formació a la feina (art. 33). Els principis, objectius i regulació de la formació a la feina seran objecte de regulació específica; no obstant això, se citen els fins de la formació a la feina.

5. Empleabilitat (arts. 34-39). Es conceptua el conjunt de competències i qualificacions transferibles que reforcen la capacitat de les persones per aprofitar les oportunitats d’educació i formació que se’ls presentin amb vista a trobar i conservar un treball decent, progressar professionalment i adaptar-se a l’evolució de la tecnologia i de condicions del mercat de treball.

6. Intermediació laboral i xarxa d’informació (arts. 40-46). El Sistema Públic Integrat d’Informació dels Serveis Públics d’Ocupació garantirà que es duguin a terme de manera adequada les funcions d’intermediació laboral, enteses com «el conjunt d’accions destinades a proporcionar a les persones treballadores una ocupació adequada a les seves característiques i facilitar a les entitats ocupadores les persones treballadores més apropiades als requeriments i les necessitats des d’un enfocament integral. Inclou activitats de prospecció i captació d’ofertes de feina, posada en contacte i col·locació, recol·locació i selecció de persones treballadores».

La intermediació al mercat de treball es realitzarà únicament a través de: a) Els serveis públics d’ocupació. b) Les agències de col·locació. c) Aquells altres serveis que es determinin per reglament o amb les persones treballadores a l’exterior.

Els qui sol·licitin o percebin prestacions o subsidis de desocupació o prestacions per cessament d’activitat hauran d’adquirir la condició de persones demandants de serveis d’ocupació (art. 47)

7. S’amplien els col·lectius d’atenció prioritària per a la política d’ocupació (art. 50 i seg.). Entre altres col·lectius de vulnerabilitat especial o altres que es puguin determinar en el marc del Sistema Nacional d’Ocupació, seran d’atenció prioritària en les polítiques actives d’ocupació:

Les persones joves especialment amb baixa qualificació.

• Persones en atur de llarga durada.
• Persones amb discapacitat.
• Persones amb capacitat intel·lectual límit.
• Persones LGTBI (en particular trans).
• Persones més grans de quaranta-cinc anys.
• Persones migrants.
• Persones beneficiàries de protecció internacional i sol·licitants de protecció internacional en els termes establerts a la normativa específica aplicable.
• Dones amb baixa qualificació.
• Dones víctimes de violència de gènere així com persones descendents en primer grau de les dones víctimes de violència de gènere.
• Persones en situació dexclusió social.
• Persones gitanes o pertanyents a altres grups poblacionals ètnics o religiosos.
• Persones treballadores provinents de sectors en reestructuració.
• Persones afectades per drogodependències i altres addiccions.
• Persones víctimes del terrorisme.
• Persones la guàrdia i tutela de les quals sigui o hagi estat assumida per les administracions públiques.

8. Serveis garantits, compromisos i cartera de serveis (art. 55 i seg.). S’hi inclou un catàleg de compromisos a assumir per les persones demandants i les persones, empreses i altres entitats ocupadores usuàries dels serveis d’ocupació.

9. Accés i consolidació de l’ocupació de les dones (DA 6a bis). Per garantir la igualtat real i efectiva en l’accés i la consolidació de l’ocupació de les dones, amb caràcter excepcional i mentre la taxa d’atur femení no s’equipari a la taxa d’atur total, s’entendrà que no constitueix discriminació per motius de sexe en l’àmbit de l’ocupació i l’ocupació la configuració de condicions de treball i ocupació específiques, si estan justificades, objectivament i raonablement, per la concurrència d’una finalitat legítima i resulten adequades i necessàries per afavorir l’accés i la consolidació de l’ocupació de les dones, sense que, en cap cas, puguin comportar discriminació per discapacitat, salut, orientació sexual, nacionalitat, origen racial o ètnic, religió o creences, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social (DA 6a bis).

10. Contractes vinculats a programes d’activació per a l’ocupació (DA 9a) Les administracions públiques i, si escau, les entitats sense ànim de lucre poden fer contractes vinculats a programes de polítiques actives d’ocupació previstos en aquesta llei amb les persones participants en aquests programes. La durada daquests contractes no podrà excedir de dotze mesos.

Excepcionalment, i amb efectes fins al 31 de desembre de 2023, es poden fer aquests contractes amb el personal tècnic necessari per a l’execució dels programes esmentats a l’apartat anterior.

11. Avaluació de la política de treball (arts. 66-70). S’estableix que aquesta es durà a terme de forma continuada i planificada, dirigint-se al si del Sistema Nacional d’Ocupació i realitzant-se amb caràcter extern i independent. A l’esmentat títol es regularan també les seves prioritats, nivells d’organització, així com els aspectes metodològics

12. Modernització del Portal Únic d’Ocupació i millora de la coordinació i la cooperació amb plataformes d’ocupació i formació (DF 7a). L’Agència Espanyola d’Ocupació impulsarà les actuacions pertinents per modernitzar el Portal Únic d’Ocupació, així com la millora de la coordinació i la cooperació amb altres plataformes i instruments d’ocupació i formació existents, convertint-lo en un espai d’intercanvi d’informació i de col·laboració eficaç entre tots els actors del mercat de treball.

Normes modificades

Modificació de la Llei sobre Infraccions i Sancions a l’Ordre Social (DF 1a).

1. Es fa referència a les discriminacions per a l’accés a l’ocupació per motius d’edat, sexe, discapacitat, salut, orientació sexual, identitat de gènere, expressió de gènere, característiques sexuals, nacionalitat, origen racial o ètnic, religió o creences, opinió política, afiliació sindical, així com per raó de llengua, dins lEstat espanyol, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
2. Se sanciona la no compareixença, quan ho requereixin, davant els serveis públics d’ocupació o les agències de col·locació i l’incompliment de les exigències de l’acord d’activitat.
3. Es regulen les conseqüències de rebutjar una col·locació adequada (terme que també es defineix de nou) o negar-se a participar, llevat de causa justificada, en aquelles activitats per a la millora de l’ocupabilitat proposades a l’itinerari o pla personalitzat.
4. Es regula la suspensió de l’activitat com a agència de col·locació com a sanció accessòria.
5. En el cas de persones demandants de serveis d’ocupació es regula una possible suspensió dels drets reconeguts a la Llei 3/2023, de 28 de febrer, d’ocupació.

Modificació de la Llei General de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social (DF 2a)

1. Nova regulació de la consideració de persones amb discapacitat.
2. S’inclourà al Sistema Públic Integrat d’Informació dels Serveis d’Ocupació amb el consentiment previ de les persones treballadores esmentades una referència al seu tipus i grau de discapacitat.

Modificació de la Llei per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a l’ocupació a l’àmbit laboral (DF 3a)

1. Es modifiquen aspectes relacionats amb el finançament del sistema de formació professional per a locupació en làmbit laboral.
2. Es defineixen com a formes de finançament per a l’aplicació dels fons de formació professional per a l’ocupació:

• Bonificacions a les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social
• Subvencions en règim de concurrència competitiva
• Gestió directa a través de centres propis de les administracions públiques, en règim de contractació pública.
• Concessió directa de subvencions s’aplicarà a les beques, ajuts de transport, manutenció i allotjament i ajuts que permetin conciliar l’assistència a la formació amb cura de fills menors de 12 anys o de familiars dependents, que es concedeixin a les persones aturades que hi participin en les accions formatives, a la compensació econòmica a empreses per la realització de pràctiques professionals no laborals ia la formació amb compromís de contractació, sempre que concorri l’excepcionalitat contemplada a l’article 22.2 de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, General de Subvencions
• Partida específica a la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat.
• Pagaments anticipats de fins al 100 per cent de lajuda concedida.

Modificació de la Llei General de Seguretat Social (DF 4a)

1. Sestableix la necessitat de subscripció de lacord dactivitat a què es refereix larticle 3 de la Llei analitzada per a la consideració en situació legal de desocupació i per a la represa de la prestació.
2. Nova redacció als supòsits dextinció del dret a la percepció de la prestació per desocupació.
3. Sestableix la necessitat de subscripció de lacord dactivitat a què es refereix larticle 3 de la Llei analitzada per a laccés al subsidi per desocupació.
4. Definicions d’acord d’activitat i col·locació adequada.
5. Per trobar-vos en situació legal de cessament d’activitat caldrà subscriure l’acord d’activitat a què fa referència l’article 3 de la Llei analitzada i acreditar activa disponibilitat per a la reincorporació al mercat de treball a través de les activitats formatives, d’orientació professional i de promoció de l’activitat emprenedora a què li pugui convocar el servei públic d’ocupació de la comunitat autònoma corresponent, o si s’escau l’Institut Social de la Marina.

Modificació de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (DF 5.ª)

Es regula la formalització conjunta dacords marc per a la contractació de serveis que facilitin el desenvolupament de polítiques actives docupació.

Modificació del Reial Decret 818/2021, de 28 de setembre, pel qual es regulen els programes comuns d’activació per a l’ocupació del Sistema Nacional d’Ocupació (DF 6a).

• Nova redacció a l’article 88 del Reial Decret 818/2021, de 28 de setembre, pel qual es regulen els programes comuns d’activació per a l’ocupació del Sistema Nacional d’Ocupació, queda redactat de la manera següent

Modificació de la reforma laboral 2021-2022 (DF 6a bis).

• Nova redacció a la regulació de les comunicacions de l’empresa a l’entitat gestora per a la tramitació i el pagament de la prestació regulada a la DA 41a de la Llei General de la Seguretat Social.

Modificació del Estatut dels Treballadors (DF 6a ter).

• El salari mínim interprofessional en la quantia tant mensual com anual és inembargable, sigui quin sigui el període de meritació.
• Es modifica lart. 51.2 del ET per la qual s’estableix un control administratiu dels ERO per part de la Inspecció de Treball: «L’informe de la inspecció, a més de comprovar els extrems de la comunicació i el desenvolupament del període de consultes, es pronunciarà sobre la concurrència de les causes especificades per l’empresa a la comunicació inicial, i constatarà que la documentació presentada per aquesta s’ajusta a l’exigida en funció de la causa concreta al·legada per acomiadar».

Modificació de la Llei de la jurisdicció social (DF 6a quater).

• Se suprimeix l’apartat d) de l’article 148 de la Llei 36/2011, del 30 d’octubre, reguladora de la jurisdicció social, on es regulava que el procés podia iniciar-se d’ofici com a conseqüència «De les comunicacions de l’autoritat laboral quan qualsevol acta d’infracció o de liquidació aixecada per la Inspecció de Treball i de Seguretat Social, relativa a les matèries de Seguretat Social excloses del coneixement de l’ordre social a la lletra f) de l’article 3, hagi estat impugnada pel subjecte responsable amb base en al·legacions i proves que, segons el parer de l’autoritat laboral, puguin desvirtuar la naturalesa laboral de la relació jurídica objecte de l’actuació inspectora».

Modificació de la creació d’un fons de compensació per a les víctimes de l’amiant (DF 6a quinquies).

• Es modifiquen els articles 1, 2, 4, 5, 7 i 8 de la Llei 21/2022, de 19 d’octubre, de creació d’un fons de compensació per a les víctimes de l’amiant.

Normes derogades

El text refós de la Llei d’ocupació, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 3/2015, del 23 d’octubre (excepte els articles 15 a 18 on es regula el Servei Públic d’Ocupació Estatal que es derogaran amb l’entrada en funcionament efectiu de l’Agència Espanyola d’Ocupació).

La disposició addicional vuitena de la Llei 30/2015, de 9 de setembre, per la qual es regula el Sistema de Formació Professional per a locupació en làmbit laboral.

L’article 19 del Reglament general sobre procediments per a la imposició de sancions per infraccions d’ordre social i per als expedients liquidataris de quotes de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret 928/1998, de 14 de maig.

La crisi del Covid-19 ha impactat directament a l’economia del nostre país, cosa que ha provocat que moltes empreses hagin hagut de cessar la seva activitat o reduir els seus ingressos. Els autònoms i les petites empreses, col·lectius amb menys recursos, han estat especialment afectats per aquesta situació.

Per tal de minimitzar l’impacte econòmic d’aquesta situació per a les empreses i els autònoms, s’han anat aprovant una sèrie de mesures i subvencions:

Ajuts al finançament de fabricació de productes Covid

Des d’InnCome han recollit que properament es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat, una convocatòria especial de suport financer a empreses que desenvolupin una producció industrial a través de la creació de noves instal·lacions, ampliació de la capacitat de producció i/o conversió de línies de producció ja existents per a la fabricació de productes essencials amb què fer front a la lluita contra el Covid-19.

Aquestes ajudes consisteixen en una subvenció de fins al 80% de les despeses del projecte, amb un màxim de 500.000 euros ajuda per empresa. El període finançable de les inversions estarà comprès entre el 01/02/2020 fins al 31/12/2020 i l’ajut econòmic es lliurarà a les empreses el desembre del 2020.

Les empreses que es vulguin presentar hauran de desenvolupar una producció industrial de dispositius mèdics i equips i material sanitari i de protecció individual i altres productes que siguin considerats d’emergència pel Govern en relació amb la gestió sanitària derivada del COVID – 19, com ara:

• Màscares quirúrgiques, de tipus II i IIR
• Màscares de protecció individual FFP2 i FFP3
• Kits de diagnòstic ràpid (detecció d’antigen)
• Kits PCR diagnòstic COVID – 19 i consumibles 
• Hisopos
• Ulleres de protecció
• Guants de nitril, amb pols i sense
• Bates d’un sol ús i impermeables
• Solucions hidroalcohòliques (biocida i cosmètics) i les matèries primeres
• Equips i dispositius de ventilació invasiva (VMI)
• Fungibles o consumibles d’equips VMI
• Alcohols sanitaris
• Clorhexidrina

Línies d’ajuda ENISA 2020 per impulsar pimes i emprenedors a Espanya

D’altra banda, per ajudar nous projectes d’emprenedoria, el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme destinarà 98,5 milions d’euros per impulsar pimes i emprenedors a Espanya, a través de ENISA (Empresa Nacional d’Innovació). Aquests fons permetran el finançament de més de 600 projectes empresarials amb una inversió induïda estimada de 214,2 milions d’euros.

La convocatòria és oberta tot l’any i és compatible amb altres ajuts. ENISA compta amb darrera línies de finançament, una per a joves emprenedors i altres que poden ser útils per a PIMES i startups creades per professionals sènior:

• Ajuda a emprenedores adreçada a PIMES i startups de recent constitució (menys de 24 mesos) creades per emprenedors sense límit d’edat. Import del préstec: 25.000-300.000 €.
• Ajuda per al creixement a projectes empresarials de companyies interessades a expandir el seu negoci o aconseguir una millora competitiva. Import del préstec: 25.000-1.500.000 €.

Amb la discriminació laboral per edat que encara és present en moltes empreses, els més grans de 50 anys han de buscar una alternativa per tornar al mercat laboral. Des de Generació Savia us animem a prendre el camí del treball per compte propi ja sigui com a autònoms oa través de l’emprenedoria.

L’11 de gener de 2023 s’ha publicat al BOE el Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener, de mesures urgents en matèria d’incentius a la contractació laboral a partir de l’1 de setembre de 2023.

El nou sistema d’incentius a la contractació laboral engegat per l’Executiu, aplicarà bonificacions per incentivar la contractació formativa com a mesura de suport a l’ocupació de qualitat.

Amb aquest sistema de bonificacions es pretenen homogeneïtzar tots els incentius a la contractació, donant cobertura a les dones víctimes de violències masclistes, persones en situació dexclusió social, persones amb discapacitat, desocupats de llarga durada i joves amb baixa qualificació.

Encara que, encara està pendent de convalidació al Congrés, l’entrada en vigor del Reial decret llei 1/2023, de 10 de gener, estaria prevista per a l’01 de setembre de 2023.

Quins objectius es volen assolir amb aquest nou sistema d’incentius a la contractació laboral?

Nou són els objectius generals que es volen assolir amb la posada en marxa d’aquest nou sistema de bonificacions a la contractació: 

1. Impulsar la contractació i el manteniment de l’ocupació estable i de qualitat de les persones i els col·lectius vulnerables. 
2. La contractació temporal inicial, incentivant el trànsit a contractes indefinits. 
3. Garantir el principi digualtat i no discriminació. 
4. Impulsar la qualitat de la feina. 
5. Fomentar la contractació de persones amb discapacitat. 
6. Impulsar la creació docupació i el seu manteniment. 
7. Fomentar el treball autònom. 
8. Reconeixement de la dimensió sectorial i territorial de les ajudes a locupació. 
9. Impulsar la participació de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives. 

Quins són els incentius generals que s’utilitzaran?

Quatre són els incentius generals que es volen utilitzar per assolir els objectius marcats: 

1. Bonificacions a les quotes de la Seguretat Social i per conceptes de recaptació conjunta. 
2. Subvencions públiques per al foment de la contractació laboral. 
3. Subvencions públiques per finançar programes dactivació per a locupació. 
4. Regular desgravacions.

Qui aplicarà les bonificacions per incentivar la contractació?

Els encarregats d’aplicar les bonificacions amb què poder incentivar la contractació laboral, són: 

1. Les empreses o altres ocupadors. 
2. Els autònoms. 
3. Les societats laborals o cooperatives per la incorporació de persones sòcies treballadores o de treball. 
4. Entitats públiques i privades sense ànim de lucre. 

A qui beneficiaran aquests incentius?

Els beneficiaris de l’aplicació de bonificacions per incentivar la contractació són:   

1. Les persones vulnerables o de baixa ocupabilitat incloses en algun dels col·lectius datenció prioritària. 
2. Les persones amb discapacitat. 
3. Les persones treballadores que vegin transformats els seus contractes temporals en indefinits. 
4. Els treballadors que vegin com els seus contractes indefinits a temps parcial esdevenen indefinits a temps complet. 
5. Les persones que passen de tenir un contracte fix discontinu a un contracte indefinit ordinari. 
6. Els treballadors destinataris de programes o mesures d’impuls i manteniment de l’ocupació estable, quan es financi mitjançant bonificacions a la cotització.